dilluns, 24 d’octubre del 2011

Quina plaent vesprada... poema d'Ibn Khafaja



Quina plaent vesprada al llit
em féu passar l'embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
i em fa de cobertor l'ombra dels arbres;
la branca es vincla, i el colom esclata en cant;
lànguidament el sol decau cap a l'ocàs,
rebenta el tro, i el núvol escup blanc.

poema extret de Jardí Ebri,  tria del divan, d'Ibn Khafaja, traduïda per Josep Piera,  Edicions 62, 2007
la fotografia és pròpia: Cap al tard romà des de Vila Borghese

dijous, 6 d’octubre del 2011

Abans d'un lloc ... (de Maria do Rosário Pedreira)


Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
el viatge fins arribar-hi, que és un altre lloc
més discontinu i innominable.

Me'n recordo

del verd quadriculat dels turons,
del sol entretingut per les teulades a la llunyania,
dels ramats empentant-se per les senderes,
d'un gosset que es va aventurar al camí.

Anàvem o veníem?

Maria do Rosário PEDREIRALa casa i la flaire dels llibres (trad. d'Antoni Xumet), El GALL Editor, 2009
la fotografia és pròpia: Carcasona 2010