dilluns, 19 de desembre del 2011

Romanç miserable, de Pere Quart


He passat l'estiu
vora l'ona amarga
en un poble blanc
com una mortalla.

La sorra és polsim
de cendra esventada
i en el baterell
hi ha tanta ressaca
que a l'hora del bany
s'hi neguen les dames.

La sala de ball
és una bescambra
amb dos ulls de bou
de reixa encreuada.

El carrer major
té les cases falses:
darrera els cancells
no hi ha sinó l'aire,
la brolla l'ermot
i un bassol sense aigua.

De dies el sol
fa unes ombres ràncies
la lluna de nit,
put com un formatge.

El dilluns és lleig
el dimarts és magre
el dimecres fosc
el dijous macabre
i el divendres tan
trist com el dissabte.


Dalt del campanar
hi ha dues campanes
l'una toca a morts
l'altra maltempsada.

Diumenge al matí
el nunci proclama:
"Sàpiga tothom
que avui a la tarda
si no hi ha entrebancs
arriba la passa".

Adéu, poble, adéu!
Adéu, adéu platja!
He passat l'estiu
vora un mar de llàgrimes.
poema "Romanç miserable", de Pere Quart
cantat per Guillamino

2 comentaris:

  1. Acabo de llegir un altre poema de Joan Oliver en un altre blog, en concret el que va dedicar a Joan Maragall, és un autor que en el seu temps va estar marginat, tocava Espriu i ara toca Vinyoli. Però cada vegada més.


    Recordo haver vist al teatre fa molts anys un espectacle amb textos seus on cantaven aquest poema, això sí, amb un estil i música més 'tradicionals'.

    ResponElimina
  2. Volia dir 'cada vegada m'agrada més' i m'he deixat un tros.

    ResponElimina